Ja fa un any i deu mesos que ens
vas deixar a mi i a la família en l'ambient fred d'aquella UCI. Des que
t’han vas anar, no hem celebrat els aniversaris, només el de la meva germana,
el de la teva filla, i el meu. La tia, diu que no el celebrarà mai més, el fet
que el seu marit es morís el dia del seu aniversari, li ha marcat la vida. L’Avia, la teva sogra, cada dia encén una espelma en record teu. I també de tant en tant
anem tots al cementiri i et canviem les flors. Al principi, evitava recordar-te perquè ens
portaves tristesa a tots, però ara et recordem amb un somriure dins. Quan més
et recordo són aquells moments clau. Com per Setmana Santa, que sempre ens fèiem
una foto amb els padrins i el tortell, ara només sortim la tia i jo a la foto. Des que vas marxar, hi ha hagut mala
sort a la família. Al cap de 12 mesos que te’n anessis, la teva mare va morir.
No sabem ben bé de que, però estava molt deprimida per la teva mort i un dia
ens la vam trobar morta al llit. Suposo que si el que diuen de que quan mors
vas al cel i et trobes amb les persones estimades i pots veure el que fan a la
terra és veritat, ja te l’hauràs trobat i ja sabràs tot el que t’estic
explicant. I ara fa poc, a l’estiu, vam portar l’avi al metge perquè tenia una pulmonia,
i li van trobar càncer de pulmó i ara toca veure si es podrà curar amb tot el que
li estan fent...
La Laura ,la
teva filla, ara ha començat a fer sisè i la tia diu que encara a vegades torna del col·legi plorant perquè quelcom li ha recordat a tu. De vegades també plora perquè troba a faltar les
teves qualitats. Jo també les trobo a faltar. Les teves bromes que mai
mancaven, la teva forma de ser... et trobo molt a faltar, i moltes vegades
penso en tu. No sé què donaria per tenir-te a prop meu i poder-te abraçar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada