Aquesta vegada no podia fallar. Estava convençuda que
l'Eloi s'havia fixat en mi i que li agradava. N'havia parlat amb el seu millor
amic, en Jordi i ell m'havia corroborat que jo no li era indiferent...
Però no es decidia, no. Jo ja m'hi havia apropat i havia
fet mans i mànigues per quedar amb ell tot sol, però sempre acabàvem parlant
del temps i res més. O sigui que avui m'havia decidit. Li diria que, sortint de
l’institut, volia parlar amb ell.
Acte 1
Escena 2
Acabava de
sortir de l’institut. Aquell dia havia de anar a casa els avis, ells viuen dos
carrers més avall de l’Escola, com l’Eloi, així que el vaig esperar. Sortint
del Col·legi quasi totes les cases són modernes i de colors.
Quan vaig veure
que ell sortia del portal, vaig apropar-m’hi i sense parar de caminar, i vaig
iniciar la conversa.
-Maria: Eloi! Que tornes sol a casa?
-Eloi: Sí...
-Maria: És que avui vaig a casa els avis i com ve de
camí, podem tornar junts.
-Eloi: D’acord
-Maria: I què em contes?
-Eloi: Dons no ho sé. Avui fa molt bon dia, no creus?
En aquell moment
em vaig posar dels nervis, ja n’estava farta.
-Maria: Ja hi tornes? És que només saps parlar del temps
o què? O només parles del temps amb mi? Jo volia parlar amb tu, per veure si t’atrevies
a dir-m’ho, o pal menys a parlar de
quelcom que no sigui ni el temps ni els deures!
-Eloi: Si m’atrevia a dir-te el què?
-Maria: Ara no em vinguis amb questes! Sé que t’agrada, i
la veritat és que tu a mi també m’atraus, però sempre que m’apropo a tu, sembla
com si res, mai has pensat en dir-me que t’agrado o què? Jo necessito
saber-ho...
-Eloi: Ostres, Maria, no ho sabia pas que pensaves això
de mi... Em sap greu, però a mi no m’agrades...
-Maria: Com que no? No fa falta que dissimulis, ho sé,
m’ho han dit...
-Eloi: Qui t’ho ha dit? Perquè és mentida...
-Maria: M’ho va dir en Jordi, que tu li vas dir.
-Eloi: Jo? A en Jordi? Dir-li que vaig per tu? No
t’equivoquis, jo no l’hi he dit pas res a ell.
-Maria: Així que és mentida? O ets tu el que m’estàs
mentint?
-Eloi: No, no tinc perquè mentir-te, jo de tu aniria a
parlar amb ell.
Escena 3
Ja havia arribat
a casa els avis, i després de saludar-los, vaig anar a una habitació que tenen
ells on hi ha unes prestatgeries plenes de llibres, una taula i no gaire res més,
on hi acostumava a fer els deures. Tenia tantes ganes de saber què passava que
vaig trucar en Jordi.
-Maria: Ei, Jordi! Sóc la Maria.
-Jordi: Hola Maria, com va?
-Maria: Molt bé, però no t’he trucat per dir-te que estic
bé. Ho he fet perquè volia saber perquè m’has mentit dient-me que l’Eloi anava
per mi.
-Jordi: D’acord, no t’hauria d’haver mentit. Però hi ha
una raó. M’agrades i no volia que ho sabessis perquè sé que no voldries sortir
amb mi, i si et deia que l’Eloi anava per tu, no te n’adonaries que jo vaig per
tu.
-Maria: Mira Jordi, sé que no ho has fet amb mala
intenció, però a mi m’has fet mal, perquè jo ja m’havia fet falses il·lusions
amb l’Eloi. Només et vull dir una cosa: si t’agrada una noia, no la intentis
enamorar dient-li mentides.
Llavors vaig
penjar el telèfon. Ja no en volia saber res més, i estava tan enfadada, i trista
que només volia plorar.
Aquesta és la
primera vegada que m’he enamorat, i si cada vegada que t’enamoris ha de passar
quelcom així, val més no enamorar-se.
