MENTIDES

Aquesta vegada no podia fallar. Estava convençuda que l'Eloi s'havia fixat en mi i que li agradava. N'havia parlat amb el seu millor amic, en Jordi i ell m'havia corroborat que jo no li era indiferent...

Però no es decidia, no. Jo ja m'hi havia apropat i havia fet mans i mànigues per quedar amb ell tot sol, però sempre acabàvem parlant del temps i res més. O sigui que avui m'havia decidit. Li diria que, sortint de l’institut, volia parlar amb ell.

Acte 1

Escena 2

Acabava de sortir de l’institut. Aquell dia havia de anar a casa els avis, ells viuen dos carrers més avall de l’Escola, com l’Eloi, així que el vaig esperar. Sortint del Col·legi quasi totes les cases són modernes i de colors.

Quan vaig veure que ell sortia del portal, vaig apropar-m’hi i sense parar de caminar, i vaig iniciar la conversa.

-Maria: Eloi! Que tornes sol a casa?

-Eloi: Sí...

-Maria: És que avui vaig a casa els avis i com ve de camí, podem tornar junts.

-Eloi: D’acord

-Maria: I què em contes?

-Eloi: Dons no ho sé. Avui fa molt bon dia, no creus?

En aquell moment em vaig posar dels nervis, ja n’estava farta.

-Maria: Ja hi tornes? És que només saps parlar del temps o què? O només parles del temps amb mi? Jo volia parlar amb tu, per veure si t’atrevies a       dir-m’ho, o pal menys a parlar de quelcom que no sigui ni el temps ni els deures!

-Eloi: Si m’atrevia a dir-te el què?

-Maria: Ara no em vinguis amb questes! Sé que t’agrada, i la veritat és que tu a mi també m’atraus, però sempre que m’apropo a tu, sembla com si res, mai has pensat en dir-me que t’agrado o què? Jo necessito saber-ho...

-Eloi: Ostres, Maria, no ho sabia pas que pensaves això de mi... Em sap greu, però a mi no m’agrades...

-Maria: Com que no? No fa falta que dissimulis, ho sé, m’ho han dit...

-Eloi: Qui t’ho ha dit? Perquè és mentida...

-Maria: M’ho va dir en Jordi, que tu li vas dir.

-Eloi: Jo? A en Jordi? Dir-li que vaig per tu? No t’equivoquis, jo no l’hi he dit pas res a ell.

-Maria: Així que és mentida? O ets tu el que m’estàs mentint?

-Eloi: No, no tinc perquè mentir-te, jo de tu aniria a parlar amb ell.

Escena 3

Ja havia arribat a casa els avis, i després de saludar-los, vaig anar a una habitació que tenen ells on hi ha unes prestatgeries plenes de llibres, una taula i no gaire res més, on hi acostumava a fer els deures. Tenia tantes ganes de saber què passava que vaig trucar en Jordi.

-Maria: Ei, Jordi! Sóc la Maria.

-Jordi: Hola Maria, com va?

-Maria: Molt bé, però no t’he trucat per dir-te que estic bé. Ho he fet perquè volia saber perquè m’has mentit dient-me que l’Eloi anava per mi.

-Jordi: D’acord, no t’hauria d’haver mentit. Però hi ha una raó. M’agrades i no volia que ho sabessis perquè sé que no voldries sortir amb mi, i si et deia que l’Eloi anava per tu, no te n’adonaries que jo vaig per tu.

-Maria: Mira Jordi, sé que no ho has fet amb mala intenció, però a mi m’has fet mal, perquè jo ja m’havia fet falses il·lusions amb l’Eloi. Només et vull dir una cosa: si t’agrada una noia, no la intentis enamorar dient-li mentides.

Llavors vaig penjar el telèfon. Ja no en volia saber res més, i estava tan enfadada, i trista que només volia plorar.

Aquesta és la primera vegada que m’he enamorat, i si cada vegada que t’enamoris ha de passar quelcom així, val més no enamorar-se.